3a. CADENA DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS
Novembre 2007
El novembre de l’any 2005 es va iniciar a les diòcesis amb seu a Catalunya una nova experiència de pregària: LA CADENA DE PREGÀRIA PER LES VOCACIONS.
Una iniciativa queprové dels delegats de Vocacions de Catalunya, després d’haver vist en altres països, que aquesta era una realitat reeixida. I es va començar a celebrar a casa nostra.
IMPORTÀNCIA DE LA PREGÀRIA
Aquesta acció parteix del convenciment que les vocacions vénen de Déu, és Ell el qui fa la crida, és el Pare que a través de l’Esperit Sant suscita en el sí de les nostres Esglésies, aquelles vocacions necessàries. Homes i dones que volen seguir Jesucrist i entregar les seves vides al servei de l’Evangeli.La pregària doncs, esdevé el fonament de la pastoral vocacional ja que en ella es mostra la fe i la confiança en Déu, en la pregària presentem les nostres necessitats esperant la misericòrdia amorosa del Pare.
El moment actual és marcat per una nova sensibilitat, es vol crear una nova cultura de la vocació a nivell eclesial. Hi ha ganes que sorgeixin en les nostres comunitats persones que s’entreguin totalment a Déu. Aquesta nova realitat neix en la pregària que tant ens recomanen els nostres pastors i els diversos documents que ens parlen de les vocacions.
ELS NOSTRES PASTORS ENS ANIMEN A PREGAR
Recentment, a casa nostra, dos bisbes han escrit, respectivament, una carta pastoral dedicada al foment de les vocacions sacerdotals. Tots dos recomanen vivament la pregària.
Mons. Jaume Traserra, bisbe de Solsona, publicava el 15 de juny la carta “Tu, segueix-me”. Diu, que aquesta és “una exhortació ben viva i sincera a demanar al Senyor que ens concedeixi molts i sants sacerdots, constants en l’oració, diligents en el servei als germans, perseverants en l’amor més bell” i acaba la carta amb un prec: “haig de demanar a tots els fidels que continuïn pregant a Déu nostre Senyor que ens envïi molts i sants sacerdots”.
Mons. Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona, publicava el 24 de setembre la carta ”Les vocacions sacerdotals, do de Déu”. Recorda que “la participació principal de tots els membres de la comunitat cristiana en la pastoral de les vocacions sacerdotals es fa amb la pregària... i aquesta ha de ser l’acció primera, fonamental i constant en la pastoral vocacional”. La carta cita a Joan Pau II en el document l’Església a Europa (n. 55) on s’afirma que “és urgent que es propagui en les comunitats eclesials del continent europeu un gran moviment de pregària, ja que l’actual situació històrica i cultural, que ha canviat bastant, exigeix que la pastoral de les vocacions sigui considerada com un dels objectius primaris de tota comunitat cristiana”.
Mons. Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell i encarregat de la Pastoral Vocacional, en la introducció al material de pregària que s’ha preparat per la cadena, recorda la importància de pregar ininterrompudament amb una cadena de pregària per les vocacions, unint les nostres súpliquesperquè el Senyor ens faci el do de noves vocacions al ministeri sacerdotal, a la vida consagrada i a la vida esponsal i cristiana.
PASTORAL ENTUSIASMADA
És el què demanava la resolució 153 del Concili Provincial Tarraconense, parlant de la pastoral vocacional.
Aquest entusiasme vol tenir el seu origen i el seu sosteniment en la pregària. Només qui viu ple de l’entusiasme de l’Esperit, serà el qui comunicarà l’alegria de la vocació.
En el material de pregària, s’hi troba el testimoni de tres persones que expliquen justament això: “l’alegria de la vocació”. Són el Sr. Joan Viñas Salas, rector de la Universitat de Lleida; Sor Genoveva Massip, filla de la Caritat i Marc Majà i Guiu, diaca del bisbat de Solsona.
ESPERIT MISSIONER DEL P. CLARET
Mons. Vives, en la presentació al material de pregària, recorda la gran figura de St. Antoni M. Claret, del qual es commemora 200 anys del seu naixement. Fou “el gran apòstol incansable de la missió cristiana arreu de Catalunya.” Rememorar la seva persona ens fa adonar que “necessitem missioners ardents i coratjosos en els nostres temps!” Ens diu Mons. Vives que els “demanem enguany amb la cadena de pregàriaper intercessió de St. Antoni M. Claret... Que aquest esperit missioner sigui enguany ben patent en la pregària per les vocacions“
EXPERIÈNCIA DE COMUNIÓ
Celebrar la Cadena de pregària suposa una realitat que crea comunió entre les nostres esglésies diocesanes. La primavera vocacional és un desig compartit per tots i unir-nos per aconseguir un objectiu comú és quelcom important. De fet tota realitat eclesial que crea comunió i fraternitat és un do de l’Esperit Sant. Aquesta cadena de pregària ininterrompuda vol ajudar a sentir-nos Església que camina i avança, mirant endavant, intentant viure, anunciar i celebrar la fe en Jesucrist. Estar units en la pregària és una realitat que sense dubte pot renovar l’Església.
TOTS EN SOM RESPONSABLES
Un altre fruit de la cadena de pregària és el crear consciència que la promoció de les vocacions és tasca de tots els batejats. S’han de promoure totes les vocacions i per tant tots ens hi hem de implicar. Certament cal famílies cristianes, laics compromesos, però ens cal un esforç important per la promoció de les vocacions sacerdotals i a la vida consagrada. Ningú pot quedar al marge ni de la pregària ni de l’acció per promoure vocacions.
JORNADES DE PASTORAL VOCACIONAL
Del 16 al 18 de novembre es celebraran a Madrid unes jornades de pastoral vocacional a nivell estatal. Entre d’altres hi intervindran els ponents: Salvador Pié Ninot, Amedeo Cencini i Mikel Garciandía. També hi haurà diverses i variades comunicacions sobres experiències pastorals, una d’elles serà per explicar la Cadena de Pregària per les Vocacions a Catalunya. Es convida als membres de les delegacions de vocacions i els rectors de seminaris.
QUAN SERÀ LA CADENA DE PREGÀRIA?
Durant tot el mes de novembre de 2007. Tots els dies i totes les hores del mes de novembre hi haurà persones o grups pregant per les vocacions, formant aquesta cadena ininterrompuda de pregària per les vocacions.
Cada bisbat es fa responsable d’omplir totes les hores de 3 dies.
QUÈ S’HA DE FER?
Es tracta d’apuntar-se a la diòcesi respectiva, en els dies que pertoquen, consultar la graella establerta. Tot seguit comunicar-ho trucant al número corresponent i informar del número de persones, temps de pregària i localitat.
QUI HI POT PARTICIPAR?
Pot participar tothom qui vulgui pregar. Es pot fer individualment o en comunitat.
A nivell individual, a casa o a l’església. Molts malalts agraeixen fer aquesta acció pastoral. També a nivell comunitari, parròquies, grups, comunitats religioses. Val a dir que les comunitats de vida consagrada i especialment les de vidacontemplativa participen molt en aquesta cadena.
Desitgem que la cadena de pregària doni un nou impuls a la pastoral vocacional de les nostres diòcesis.
Mn. Josep M. Vilaseca
Coordinador dels delegats de Vocacions de Catalunya