Tota la documentació oficial de l'inici de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat està publicada primer número del Butlletí que podeu consultar a la web.
JOAN PAU, Bisbe, Servent dels servents de Déu, perquè se'n guardi perpètua memòria.
Destinats a vetllar per tot el ramat del Senyor, moguts amb tota certesa per l'afany
pastoral, tenim constantment cura perquè els beneficis de la salvació de Jesucrist
arribin a la més extensa multitud. Per això ens afanyem a adequar les institucions
eclesiàstiques de manera que aquestes finalitats es realitzin amb la major facilitat.
Així, doncs, havent-ho sol·licitat el Venerable Germà Manuel Monteiro de Castro,
Arquebisbe titular de Benevento i Nunci Apostòlic a Espanya, d'acord amb el parer de la
Congregació per als Bisbes, actuant amb la Nostra potestat Apostòlica, determinem i
establim el que segueix: erigim la Província Eclesiàstica de Barcelona i elevem la seu
Episcopal de BARCELONA a Església Metropolitana, amb els corresponents oficis i beneficis
annexos de què, segons les normes del dret, frueixen les altres seus Metropolitanes. La
nova Província Eclesiàstica de Barcelona així creada inclou la Seu Metropolitana del
mateix nom i, al mateix temps, les diòcesis sufragànies de Terrassa i de Sant Feliu de
Llobregat. Al Bisbe que en cada moment sigui el de Barcelona l'honorem amb la dignitat
arquebisbal i amb el grau de Metropolita, afegint-li els càrrecs i les obligacions,
segons estableixen els sagrats cànons. Encomanem al Venerable Germà Manuel Monteiro de
Castro, abans esmentat, que totes aquestes coses es duguin a terme, comptant amb la
facultat de poder-ho subdelegar a qualsevol baró constituït en dignitat eclesiàstica.
Finalment, un cop tot dut a terme, es confegiran les actes de les quals se n'enviarà un
exemplar autentificat a la Congregació per als Bisbes, sense que res s'hi oposi. Donat a
Roma, prop de Sant Pere, el dia quinze del mes de juny de l'any del Senyor dos mil quatre,
vint-i-sisè del Nostre Pontificat.
+ Angelo Cardenal Sodano, secretari d'Estat
+ Giovanni Battista Cardenal Re, prefecte de la Congregació per als Bisbes
Marcello Rossetti, protonotari apostòlic
Bryan Chestle, protonotari apostòlic
JOAN PAU, Bisbe, Servent dels servents de Déu, perquè se'n guardi perpètua memòria.
Entre les diverses obligacions que per mandat diví ens atenyen, hi ha la de vetllar
perquè es constitueixin noves diòcesis a partir de les circumscripcions eclesiàstiques
on la religió catòlica ha assolit de dia en dia un increment no pas petit. Essent així
que se'ns ha demanat que de l'Arxidiòcesi de Barcelona se'n separin determinats
territoris per tal d'erigir noves diòcesis, ens ha semblat molt oportú concedir el que
se'ns demanava. Per això, Nós, atenent el parer de la Congregació per als Bisbes i
comptant amb l'opinió favorable del Venerable Germà Manuel Monteiro de Castro,
Arquebisbe titular de Benevento i Nunci Apostòlic a Espanya, per la Nostra potestat
Apostòlica establim i determinem el que segueix. Prenem, de l'Arxidiòcesi de Barcelona,
el territori sencer i les parròquies dels Arxiprestats denominats el Prat de Llobregat,
Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Montserrat,
Garraf, Vilafranca del Penedès, Anoia, Piera-Capellades, i amb els territoris que
d'aquesta manera separem, constituïm i erigim la nova diòcesi, que s'anomenarà de SANT
FELIU DE LLOBREGAT, i que estarà circumscrita dins dels mateixos límits esmentats;
aquesta diòcesi la fem sufragània de l'Església Metropolitana de Barcelona i posem el
seu Bisbe sota la jurisdicció de l'Arquebisbe metropolità que hi hagi en aquesta Seu.
Establim la seu de la nova diòcesi a la ciutat denominada Sant Feliu de Llobregat i
elevem al grau i a la dignitat d'Església Catedral el temple que s'hi troba dedicat a
Déu en honor de Sant Llorenç, amb tots els drets i privilegis adjunts que corresponen a
aquests determinats edificis sagrats. Totes les altres coses es faran d'acord amb les
lleis canòniques. Encomanem al Venerable Germà Manuel Monteiro de Castro, del qual hem
fet menció, que tan aviat com sigui possible i segons correspon al seu càrrec, remeti a
la Congregació per als Bisbes un document que autentifiqui que ha estat dut a terme el
que hem determinat que es faci; o bé, en el cas que ell fos absent de la seu, essent
així que ell s'ocupa allà dels afers de la Santa Seu, concedint les necessàries i
oportunes facultats, àdhuc per subdelegar i amb la finalitat de que es tracta, perquè ho
faci algun baró constituït en dignitat eclesiàstica. Finalment, volem que aquesta
Constitució Nostra resti en ferm, tant ara com en l'esdevenidor, sense que res s'hi
oposi. Donat a Roma, prop de Sant Pere, el dia quinze del mes de juny de l'any del Senyor
dos mil quatre, vint-i-sisè del Nostre Pontificat.
+ Angelo Cardenal Sodano, secretari d'Estat
+ Giovanni Battista Cardenal Re, prefecte de la Congregació per als Bisbes
JOAN PAU, Bisbe, Servent dels servents de Déu, saluda i beneeix apostòlicament el
Venerable Germà AGUSTÍ CORTÈS SORIANO, fins ara Bisbe d'Eivissa, traslladat a la nova
diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. Exercint amb tota diligència el nostre ofici de
Pastor de l'Església universal de Crist, ens afanyem a proveir, en elegir el seu primer
Bisbe, la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, que avui mateix ha estat erigida per mitjà
de la Constitució Apostòlica Varia inter munera. El nostre pensament, Venerable Germà,
es fixa en tu, a qui creiem idoni per regir aquella comunitat, ja que estàs ornat d'una
fe sòlida, de sol·licitud per les ànimes, de perícia en la gestió dels afers i de
virtuts humanes. Per tant, fent-nos nostre el parer de la Congregació per als Bisbes,
després d'haver-ho sospesat amb diligència, fent ús de la plenitud de la Nostra
potestat Apostòlica, et nomenem i constituïm, d'acord amb la norma del dret establert,
Bisbe de la diòcesi tot just erigida de SANT FELIU DE LLOBREGAT, amb tots els drets que
hi van adjunts, així com amb totes les obligacions inherents que corresponen a la teva
dignitat i destinació d'acord amb el que els sagrats cànons prescriuen. Al mateix temps,
segons la norma del dret, t'alliberem del vincle de Bisbe de la diòcesi d'Eivissa. Et
manem, a més a més, que donis a conèixer aquestes Lletres Nostres al clergat i al poble
de la teva diòcesi, als quals aconsellem vivament que t'estiguin sempre units pels
vincles de la caritat, de la unitat i de l'obediència. Finalment, t'exhortem, Venerable
Germà, que entre els teus importantíssims oficis que has de dur a terme, hi comptis,
enfortit amb la gràcia de Déu i amb l'ajut de la Verge Maria Mare de Déu, el
d'alimentar amb el Pa de la Paraula de Déu i el nodriment de l'Eucaristia els fidels que
ara t'encomanem i de fer-los créixer en la fe, l'esperança i la caritat. Donat a Roma,
prop de Sant Pere, el dia quinze del mes de juny de l'any del Senyor dos mil quatre,
vint-i-sisè del Nostre Pontificat.
Joan Pau II, papa
Leonardo Erríquenz, protonotari apostòlic
Estimats germans:
Vull fer-vos arribar aquestes breus i senzilles paraules com a salutació fraternal i
cordial amb motiu del meu nomenament com a bisbe de la que serà nova diòcesi de Sant
Feliu de Llobregat al vostre territori.
El Sant Pare Joan Pau II ha estimat convenient fer-ho així, mirant per damunt de tot el
bé del poble de Déu, les seves necessitats i les exigències de l'esperit de comunió,
que sempre ens ha de conduir. Des d'ara ens trobem plegats dins aquesta aventura de
l'Esperit, que és construir de bell nou una diòcesi, recollint la fe i la tradició que
durant tants de segles ha animat la vida cristiana a l'Església de Barcelona.
Una tasca apassionant que ens demana molta generositat i confiança. Vull testimoniar-vos
la meva obertura sincera a tothom i el meu desig profund d'arribar al coneixement mutu,
que ens durà a la comunió i a l'estimació en el mateix amor. Des d'avui compto amb tots
vosaltres; podeu comptar també amb la meva persona, sense límit ni condicions, per a tot
el que ens demani el servei pastoral al poble de Déu.
Esperant trobar-nos aviat i fer-ho personalment, rebeu la meva més cordial salutació,
amb tot afecte en el Senyor,
+ Agustí Cortès Soriano
Bisbe electe de Sant Feliu de Llobregat
Mons. Agustí Cortès Soriano nasqué el 23 d'octubre de 1947 a València. Cursà els
estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València. Es llicencià en teologia per
la Facultat de Teologia Sant Vicenç Ferrer de València. L'any 1993 es doctorà en
teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Fou ordenat sacerdot el 23 de
desembre de 1971.
En el seu ministeri sacerdotal, entre 1972 i 1974, fou vicari a Quart de Poblet; de 1973 a
1984, capellà del Col·legi Sant Josep de la Muntanya de València; de 1974 a 1976,
rector de Quart de Poblet i professor a l'Institut Lluís Vives de València; de 1976 a
1978, director del Secretariat Diocesà de Pastoral Juvenil; l'any 1978, vicari de Sant
Antoni de Pàdua de València; de 1978 a 1984, secretari particular del qui aleshores era
arquebisbe de València, Mons. Miquel Roca Cabanellas; de 1986 a 1997, rector del Seminari
Metropolità de València; de 1997 a 1998, canonge penitencier de la catedral de
València; i entre 1990 i 1998, professor de teologia a la Facultat Teològica, a
l'Institut Teològic per al Matrimoni i la Família i a l'Institut de Ciències Religioses
de València.
Fou nomenat bisbe d'Eivissa el 20 de febrer de 1998 i rebé l'ordenació episcopal el 18
d'abril de 1998.
A la CEE és membre de les comissions episcopals d'Ensenyament i Catequesi i
d'Universitats.
El diumenge dia 12 de setembre de 2004, a les sis del a tarda, a l'església parroquial
de Sant Llorenç -des d'ara catedral-, de Sant Feliu de Llobregat, va tenir lloc la
cerimònia de presa de possessió i d'inici del seu ministeri episcopal a la nova diòcesi
de Mons. Agustí Cortès Soriano, nomenat pel Sant Pare com a primer bisbe de Sant Feliu
de Llobregat el dia 15 de juny passat.
L'acte començà amb l'acolliment del nou bisbe a la porta de la catedral, on el Sr. Nunci
el presentà al Sr. Rector de la parròquia, Mn. Pere Corbera. Aquest li oferí el
crucifix, que el nou bisbe venerà, i l'aigua beneïda, amb la que s'aspergí ell mateix i
aspergí els presents. Després pregà uns moments en silenci davant del Santíssim.
Un cop els concelebrants estigueren revestits amb els ornaments propis per a la missa
començà la processó d'entrada, i enmig del cant i els aplaudiments dels 2000 fidels que
omplien completament el temple. Varen concelebrar dos -cents preveres i hi varen estar
presents 15 diaques permanents.
Arquebisbes i bisbes presents
Varen assistir a l'acte i varen concelebrar l'eucaristia els següents arquebisbes,
bisbes, abats i preveres:
-Mons. Agustí Cortès i Soriano, bisbe de Sant Feliu de Llobregat
-Cardenal Ricard M. Carles, arquebisbe emèrit de Barcelona
-Lluís Martínez Sistach, arquebisbe metropolità de Barcelona
-Agustín Garcia Gasco, arquebisbe de València
-Josep Àngel Saiz Meneses, bisbe de Terrassa i administrador apostòlic de Sant Feliu
fins a la presa de possessió de Mons. Cortès
-Carles Soler Perdigó, bisbe de Girona
-Xavier Salinas Viñals, bisbe de Tortosa
-Joan Enric Vives Sicília, bisbe d'Urgell
-Romà Casanova Casanova, bisbe de Vic
-Jaume Traserra Cunillera, bisbe de Solsona
-Juan Antonio Reig Pla, bisbe de Sogorb-Castelló
-Jesús E. Català Ibáñez, bisbe d'Alcalà d'Henares
-Francesc Xavier Ciuraneta Aymí, bisbe de Lleida
-Víctor Oliver Domingo, bisbe d'Oriola-Alacant
-Joan Piris Frigola, bisbe de Menorca
-Joan Carrera Planas, bisbe auxiliar de Barcelona
-Esteban Escudero Torres, bisbe auxiliar de València
-Jaume Pujol Balcells, arquebisbe electe de Tarragona (la seva ordenació episcopal i
entrada a l'arxidiòcesi tingué lloc el diumenge següent, 19 de setembre);
-Pere Tena Garriga, bisbe auxiliar emèrit de Barcelona
-Josep M. Soler Canals, abat de Montserrat, acompanyat del P. Sebastià Bardolet, abat
emèrit, i dels monjos Jordi Castanyer, que va dirigir els cants de l'assemblea, i el P.
Josep Enric Parellada, rector del santuari de la Mare de Déu de Montserrat
-P. Juan Antonio Martínez Camino, secretari general de la CEE
-Ramon Herrando, vicario regional de la Prelatura del Opus Dei
Representa cions del món civil
Hi assistiren també les autoritats civils que segueixen:
-Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya
-Montserrat Coll, directora general d'Afers Religiosos de la Generalitat
-Joan Antoni Vázquez, alcalde de Sant Feliu
-Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just Desvern
-Joan Marí, vicepresident primer del Parlament Balear
-Pere Palau Torres, president del Consell Insular de les Pitiüses
-Ignasi Garcia Clavel, exdirector general d'Afers Religiosos de la Generalitat
-Ramon Espadaler, en representació d'Unió Democràtica
-Manuel J. Silva, en representació d'Unió Democràtica
-Jorge Fernández Díaz, en representació del PP
-Joan Marcé Casas, alcalde d'Avinyonet
-Amparo Piqueras Manzano, alcaldesa de Sant Vicenç dels Horts
-Josep Poch Méndez, alcalde de Sant Quintí de Mediona
-Josep Gallifa, vicerector de la Universitat Ramon Llull
-Jordi Valls Fuster, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
La processó inicial fou presidida pel Sr. Nunci, Mons. Manuel Monteiro de Castro. Aquest,
després de venerar l'altar i encensar-lo, ocupà la càtedra presidencial i manà que es
mostressin i es llegissin les lletres apostòliques de Joan Pau II amb el nomenament del
nou bisbe.
Acabada aquesta lectura, el Sr. Nunci va pronunciar aquestes paraules:
"Eminentíssims Senyors Cardenals,
Excel·lentíssim Senyor Administrador Apostòlic i Bisbe de Terrassa,
Excel·lentíssim Senyor Arquebisbe Metropolità de Barcelona, i excel·lentíssims
Senyors Arquebisbes i Bisbes,
Estimats preveres concelebrants,
Excel·lentíssimes Autoritats,
Religiosos i religioses,
Estimats germans i germanes en Crist:
En aquest moment solemne, em plau manifestar-vos l'afecte personal de Sa Santedat Joan Pau
II cap a tots i cadascun de vosaltres.
La sol·licitud pastoral del Papa per aquesta bella terra el va portar a erigir la
diòcesi de Sant Feliu de Llobregat i a nomenar l'Excm. Mons. Agustí Cortès Soriano el
seu primer bisbe.
En nom del Sant Pare agraeixo la valuosa tasca apostòlica realitzada aquí per l'Emm.
Cardenal Ricard Maria Carles Gordó, per l'Excm. Administrador Apostòlic Mons. Josep
Àngel Saiz Meneses i per tants de vosaltres i dels vostres avantpassats estimats, que,
amb amorosa dedicació al Senyor, ens van llegar els valors perennes de l'evangeli, font
inesgotable de convivència, amor i pau.
Dins d'uns moments, en nom del Sant Pare lliuraré el bàcul de Pastor d'aquesta nova
diòcesi de Sant Feliu de Llobregat a l'Excm. Mons. Agustí Cortès Soriano.
Mons. Agustí Cortès Soriano, ben conegut pel seu brillant currículum i provades dots
manifestades en el ministeri a què el Senyor l'ha cridat, a València primer i, després,
per més de sis anys, a Eivissa com a Bisbe de la diòcesi, inicia ara amb il·lusió -
com va expressar tot just conèixer la notícia del seu nomenament - aquesta apassionant
missió pastoral.
Estimat Mons. Cortès Soriano, efectivament, la nostra és una missió apassionant i
bella: oferir als homes i a les dones d'avui Jesucrist, la nostra alegria, el nostre goig,
la nostra pau; oferir als joves d'avui valors impregnats d'esperança que els facilitin
fer opcions responsables i definitives, tant respecte del matrimoni, com del ministeri
sagrat o la vida consagrada (Pastores gregis, 53).
En donar-li la calorosa enhorabona, li asseguro les meves humils oracions, implorant del
Totpoderós, per intercessió de la venerada Mare de Déu de la Salut i de Sant Llorenç,
gràcies abundants en ordre a una fructuosa missió apostòlica, per a major glòria de
Déu i bé de l'estimat poble de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.
Que el Senyor us beneeixi."
Tot seguit va fer seure el bisbe a la càtedra i li va fer el lliurament del bàcul, enmig
del cant i dels aplaudiments dels concelebrants i els fidels.
Mn. Pere Corbera, parlà tot seguit, i va dir el que segueix:
"Com a rector d'aquesta parròquia de Sant Llorenç us adreço, senyor bisbe Agustí,
unes paraules de benvinguda, salutació i expressió de la més sincera voluntat
d'acollir-vos i acompanyar-vos en la tasca que l'Església us ha confiat. Parlo en nom
propi, en el de la parròquia que represento i, penso que puc fer-ho, en el de la gent de
totes les parròquies que, amb els seus mossens, religiosos i laics, formem el nou bisbat
que avui solemnement inicia el seu camí.
Poc podia pensar la ciutat de Sant Feliu de Llobregat que un dia seria seu episcopal. La
sorpresa i la perplexitat encara ens duren. Situada en les fèrtils terres del delta del
Llobregat, consta que de molt antic va haver-hi aquí un assentament de població, però
la seva organització administrativa és força recent. Va ser el dia 19 de març de 1524,
quan després de molts anys de tensió amb els rectors de les parròquies veïnes de Sant
Just Desvern i Sant Joan Despí, gràcies a la intervenció de Roma i per facilitar-los
l'assistència a la missa dominical i a la celebració dels altres sagraments, els
habitants de Sant Feliu varen obtenir la creació d'aquesta parròquia sota l'advocació
de Sant Llorenç. El naixement d'aquesta parròquia va anar precedit, doncs, d'un cert
conflicte que ens fa pensar que d'alguna manera la història es repeteix.
Però, ara, no es tracta de fer història sinó simplement de reconèixer els pocs mèrits
que tenia la nostra ciutat per assumir el repte de ser seu episcopal. La tarda del dia
quinze de juny, quan s'acabava de fer pública la notícia, us vaig expressar, senyor
bisbe, a part de la meva salutació, la disposició d'aquesta parròquia a acompanyar-vos
i ajudar-vos en la tasca, que ningú no sap ben bé com s'ha de fer, de posar en marxa un
nou bisbat. Ara, en aquest acte tan solemne, repeteixo aquell oferiment i penso que el puc
fer, també, en nom de tots els seus nous diocesans.
A la vegada que us acull com a bisbe propi, la comunitat cristiana d'aquesta parròquia
acull també totes i cada una de les comunitats de les cent vint-i-una parròquies que,
agrupades en nou arxiprestats, formem aquest nou bisbat. Benvinguts sigueu, doncs, tots
els amics i amigues vinguts dels arxiprestats de VILAFRANCA DEL PENEDÈS, GARRAF, ANOIA,
PIERA-CAPELLADES, MONTSERRAT, EL PRAT DE LLOBREGAT, SANT BOI, SANT VICENÇ DELS HORTS i
els més propers de SANT FELIU DE LLOBREGAT.
Aquest temple que ens aplega i que és molt estimat dels qui ens hi reunim habitualment,
va ser construït acabada la guerra civil espanyola amb l'esforç i generositat de tots
els santfeliuencs. Va ser dedicat al Senyor el dia 26 de maig de 1946. Sabem que a partir
d'ara serà una mica menys nostre, per convertir-se en la catedral de tots. Per què no
dir-ho? aquest acte de generositat ens dol, però a la vegada ens estimula a sentir-nos
més església. Volem que quan tots els diocesans vinguin a Sant Feliu i entrin en aquesta
església se la sentin ben seva. La més gran responsabilitat que ens dóna la major
proximitat que els de Sant Feliu tindrem amb el bisbe, confiem que serà compartida per
tots vosaltres.
Senyor bisbe: totes les comunitats cristianes del nou bisbat de Sant Feliu ben de cor us
diuen: Benvingut, esteu a casa vostra!"
Després, va parlar el cardenal Ricard Maria Carles, arquebisbe emèrit de Barcelona,
que va dir:
"Fa algun temps, no podia pensar que avui celebraríem aquesta presa de possessió en
aquesta església -ara catedral- de Sant Feliu de Llobregat, dedicada al màrtir Sant
Llorenç, que ens porta el record de la perenne vocació de servei de l'Església i també
el record entranyable de l'Església de Roma, de la qual Sant Llorenç en fou diaca i
màrtir.
Has seguit un itinerari ministerial que t'ha preparat per al ministeri episcopal que avui
inicies en aquesta nova diòcesi de Sant Feliu de Llobregat. Has treballat en el ministeri
parroquial a la nostra estimada diòcesi mare de València. Has treballat en l'ensenyament
i en la pastoral juvenil i vares estar molt a prop -com a secretari particular- de
l'arquebisbe Miquel Roca Cabanellas, la personalitat del qual ha deixat un gran record a
l'arxidiòcesi de València. Has estat rector del Seminari, un càrrec que t'ha posat en
contacte amb els seminaristes i amb els sacerdots joves, i per això mateix esdevé una
gran preparació per al servei del bisbe, sobretot com a pare i germà gran dels seus
preveres i diaques. Finalment els sis anys d'experiència episcopal a Eivissa t'han
permès fer una primera experiència com a bisbe residencial.
Avui dono gràcies a Déu pel fet de poder-te acompanyar en la presa de possessió d'una
nova diòcesi desmembrada de l'arxidiòcesi de Barcelona, que el Sant Pare em confià fa
catorze anys.
Demano a Déu que aquesta nova diòcesi que ara comences a regir estigui ben oberta a
"la gràcia dels orígens" i pugui assolir ben aviat una consciència
d'Església local i doni molts fruits d'evangelització i de santificació del Poble de
Déu que se t'encomana.
Tota porció del Poble de Déu necessita i mereix tota la sol·licitud i entrega del seu
pastor. Però aquesta diòcesi, tot i que té una mesura humana que facilitarà el teu
ministeri episcopal, és també una diòcesi complexa que té zones industrials i zones
més rurals, amb localitats de gran tradició que l'obren a tots els fenòmens i als
corrents culturals del món d'avui. En ella es fan presents la complexitat de la nostra
societat i els reptes que el nostre món presenta a l'Església de Jesús, encara que
també saps que hi és molt present el dinamisme espiritual i apostòlic de les comunitats
cristianes, que seran un consol i una esperança per al teu cor de pastor i pare.
Acabo fent referència a un fet que em consta que portes en el cor. Tens en la demarcació
de la teva diòcesi el santuari i monestir de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de
les diòcesis catalanes. Montserrat és com el cor de totes les Esglésies locals que
peregrinen a Catalunya. Això vol dir que el ministeri que avui inicies et situa en el cor
mateix de la nostra terra i de la nostra història religiosa.
Que la Mare de Déu de Montserrat vulgui beneir el camí que avui inicien la nova diòcesi
i el seu bisbe i que aquest camí vagi acompanyat, gràcies a la seva intercessió, de
molts fruits de santedat i de testimoniatge de l'Evangeli de Jesucrist, a major glòria de
Déu i per al bé del poble que se't confia."
La darrera de les intervencions d'acollida fou la de l'arquebisbe metropolità de
Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach. Aquestes foren les seves paraules:
"Avui pren possessió canònica el primer Bisbe d'aquesta Església diocesana de Sant
Feliu de Llobregat, diòcesi que s'ha constituït amb la desmembració de l'arxidiòcesi
metropolitana de Barcelona. Com a Arquebisbe metropolità de Barcelona em plau expressar
la meva fraternal acollida a Mons. Agustí Cortès i Soriano.
El Sr. Bisbe ve a vosaltres, benvolguts diocesans, amb una rica experiència de pastor
diocesà pels anys que ha servit la diòcesi d'Eivissa, i amb un bon bagatge pastoral per
l'exercici, abans, del seu ministeri presbiteral a l'arxidiòcesi de València. Ell és un
Bisbe proper a la realitat eclesial de la Tarraconense i ve a la diòcesi de Sant Feliu
per servir a tots els diocesans i a totes les institucions eclesials amb l'exercici del
seu ministeri episcopal i a imitació del Bon Pastor. Acolliu el vostre pastor diocesà
com enviat pel Senyor, amb afecte i esperit de col·laboració per tal que aquesta nova
diòcesi que avui inicia la seva vida eclesial sigui manifestació palesa i curulla de
l'amor salvador de Déu per a tots.
Proveïdes ja les diòcesis de Terrassa i de Sant Feliu de Llobregat, comença a caminar
en el si de l'Església i de Catalunya la província eclesiàstica de Barcelona. A la seu
metropolitana i a les altres dues seus diocesanes se'ls demana un treball ben eclesial i
ben conjuntat, afaiçonat amb plantejaments pastorals comuns, serveis compartits i,
també, amb la creació de consciència d'Església diocesana en les dues noves diòcesis.
I les dues províncies eclesiàstiques, la de Barcelona i la de Tarragona, intensificarem
el treball comú que des de després del Concili Vaticà II s'està realitzant entre totes
les diòcesis que tenen la seva seu a Catalunya, per tal de fer de l'Església la casa i
l'escola de la comunió i de la missió i així evangelitzar la nostra societat, tasca que
és necessària i urgent. Com ja s'ha dit, dins de la nova diòcesi hi ha el santuari i
monestir de Montserrat; estic segur que això serà d'un gran ajut per a la nova diòcesi
de Sant Feliu.
L'Eucaristia que celebrem dóna el sentit autènticament eclesial del que estem fent, puix
la presa de possessió i l'entrada d'un Bisbe a la diòcesi és un acte eminentment
eclesial i l'Eucaristia és la principal manifestació de l'Església, la qual demana la
participació de tots. L'Eucaristia alimenta la participació de tots els diocesans en la
realització del a missió de l'Església diocesana."
Dirigí la cerimònia -retransmesa en directe per Ràdio Estel- el diaca Mn. Josep
Urdeix. Es varen fer les lectures bíbliques del diumenge XXIV del temps de durant l'any:
Ex 32,7-1-13-14 / salm 50 / 1Tm 1,12-17 / Lc 15,1-32.
Després de la lectura de l'evangeli per un diaca, Mons. Agustí Cortès Soriano
pronuncià la següent homilia:
"Estimats germans:
Avui és festa d'Església. Gran festa de l'Església particular de Sant Feliu de
Llobregat, que engega el seu camí com a tal porció de Poble de Déu, ben refiada en la
presència eficaç de l'Esperit.
Hem escoltat la Paraula de Déu, tenint molt present la situació històrica que al
present tots nosaltres compartim. L'Església sembla aquell ramat que es contagia del goig
del seu pastor, perquè el nombre d'ovelles està complet. Sembla la casa on el grup
d'amigues comparteix l'alegria d'haver trobat la dracma. Sembla aquella família que
celebra un festí extraordinari enllestit per l'amor del Pare, per tal d'honorar el fill
reconciliat.
L'Església és veritable lloc on habitar, espai de compartir, ambient per respirar. Cal
anar-hi, cal entrar-hi de bon grat, per tal de gaudir del seu benefici inefable. Qui ho
fa, no només hi participa del mateix goig, si no que alhora construeix l'edifici,
eixampla l'espai, crea ambient... ¿Com fer-ho, però? ¿Com afegir-se al nombre de
germans que habiten, comparteixen i respiren l'Esperit, fent-hi alhora la seva casa, el
seu sagrament vivent?
La Paraula avui proclamada ens recorda una resposta a aquesta pregunta, que ben bé
donaria Sant Agustí: l'entrada i construcció de l'Església és fruit d'una sorprenent i
desigual confluència de la misericòrdia de Déu i de la nostra misèria. En efecte, a la
Paraula que suara hem escoltat hi ha un tema reiteratiu: la alegria. Hi ha també un
mateix motiu d'aquesta alegria: la reconciliació. Hi ha un protagonista: Déu de
misericòrdia inesgotable. Hi han uns beneficiaris: nosaltres.
¿Què diríem avui, quan tenim a la ment i al cor la nostra Diòcesi naixent? Sens dubte
diríem que si algun dia aquesta Església particular, passés de ser un títol, un
document o un decret, esdevenint una realitat viva (un lloc ben concret, un espai que es
comparteix, una atmosfera que es respira), això seria només una victòria de la
misericòrdia de Déu. A més, seria el veritable lloc de la seva misericòrdia per tots
nosaltres.
Pensant a la nostra Diòcesi i la tasca que ens pertoca, es clar que hem de ser creatius,
que hem de trobar formules adients per apropar el missatge de l'Evangeli a l'home
d'avui... No vulgui Déu però que nosaltres, com aquells israelites, caiguem en la
temptació de tancar Déu dins els límits d'una estructura, una formula, un sistema.
Ningú que cometés aquesta gosadia entraria al lloc del Déu infinitament obert. Feta,
però, la denúncia que il·lumina, el cor de Déu s'inclinaria cap a la misericòrdia,
recreant el Poble que ha de creure en el Déu que no es deixa manipular.
Serem fidels complidors del que manin les normes i les lleis i els compromisos
evangèlics, personals i socials; cridarem a la autenticitat i la coherència... No vulgui
Déu, però, que la nostra rigidesa esdevingui intransigència farisaica i ens torni
incapaços de compartir el festí de l'amor més gratuït, com el germà gran de la
paràbola. No entraríem a l'àmbit on hom pot respirar l'Esperit de Déu.
Ens calen ministres, preveres, diaques, agents de pastoral. Déu no vulgui, però, que cap
ministre, mirant-se revestit de la fortalesa i la confiança pròpies del ministeri, sigui
incapaç de lloar i beneir Crist pel do rebut, i de presentar-se, sense avergonyir-se, com
el primer pecador salvat.
Tot haurà de ser una victòria de la misericòrdia de Déu.
Aquesta obra, la incorporació a l'Església i la seva construcció, emperò, tot i que
serà tota de Déu, no es farà sense nosaltres: Déu no ha obrat d'altra manera al llarg
de la Història de la Salvació. Nosaltres, el que som cadascú i tots plegats en
societat, el poble català amb la seva història i la seva rica cultura, hi entrem a la
manera de la matèria del sagrament. La nostra realitat humana, que, com diu el document
dels bisbes catalans "Arrels cristianes de Catalunya", ha begut de la font
cristiana i ha bastit la seva identitat també des de l'herència de la fe, intervé en la
construcció de la nostra Església com ho fan el pa i el vi en l'esdeveniment de
l'Eucaristia: avui posarem damunt l'altar tot el que és noble i digne, per tal de que
l'Esperit en faci Eucaristia, és a dir, en faci Església.
¿Què fer des de l'Església? Parlem sovint de prioritats. No crec que hom pugui dubtar
d'un primer objectiu, ben assenyalat pels bisbes catalans al Concili Provincial
Tarraconense, per l'Església Espanyola als seus plans pastorals, pels Sínodes europeu i
universals, pel mateix Papa Joan Pau II: és urgent evangelitzar. I evangelitzar vol dir,
amb paraules de Sant Pau, anunciar, parlar de Jesucrist (cf. Rm 10,14-17). No sabem altra
veritat ni altra paraula que Jesucrist, a la qual mai voldríem trair, ni tant sols amb la
intenció de traduir l'Evangeli als nostres contemporanis. Més aviat voldríem assumir el
repte de parlar de Jesucrist avui d'una manera entenedora, significativa, per tal de
assolir el món per les esquerdes del seu cor, obertes als fonaments de la vida.
Permitidme en este momento dirigir unas palabras en castellano en atención a muchos
hermanos que han venido a compartir esta fiesta con nosotros.
Esta Iglesia, obra de Dios, que toma en sus manos lo mejor de las personas y del pueblo,
es y está ahí para su Señor y para el mundo. Hemos de decirlo claramente a fin de
advertir de la doble tentación: por un lado, de, buscando salvar y proteger su identidad,
convertirla en refugio cómodo, pero hermético; y por otro, de, buscando la sintonía con
el mundo, vaciarla de sentido.
No podemos dejar de evangelizar. Hagámoslo con la ilusión puesta en el momento en que
los hermanos alejados puedan incorporarse al festín. Las parábolas del Evangelio que
hemos escuchado hoy nos sugieren dos posturas o caras del mismo amor: un amor activo, que
reacciona prontamente, sale decidido y diligente en busca del hermano hasta el lugar en el
que se encuentra, para tomarlo sobre sí; otro amor, que se caracteriza por la paciencia,
que sabe esperar con la mirada puesta en el horizonte, anhelante y dispuesto al abrazo en
el momento en que el hermano insinúe el menor gesto de regreso o voluntad de adhesión.
Desearíamos que ninguno de estos dos rostros del amor, activo y buscador y expectante
acogedor, faltaran nunca de nuestra tarea evangelizadora. Así ofrecemos nuestra Iglesia,
de forma que el necesitado de luz o perdón, el pobre o el que sufre, encuentren en ella
su propia casa.
Germans, gràcies que en aquells temps, quan els cristians de la antiga Corona d'Aragó
amaraven les seves terres i les que conquerien amb la devoció mariana, avui ens trobem
agermanats pel mateix afecte a Maria i en gaudim de la seva presència al camí de la fe.
Mirant la meva història personal, dono gràcies a Déu, perquè volgué que nasqués i
creixés molt a prop i baix l'empara de la Mare de Déu dels Desemparats a València.
Igualment perquè Déu volgué que trobés la companyia i l'ajut de la Mare de Déu de les
Neus a Eivissa. Avui em regala el do de la presència de Maria baix l'advocació de Mare
de Déu de Montserrat. ¡Què n'és de bell aquest títol que els nostres pares feien
servir per tractar amb Maria!: "la Mare de Déu", "Mare de Déu de..."
És tota una professió de fe i, a més, una declaració d'afecte i agraïment a la dona
que va esmerçar tot el que era i tenia al servei de la maternitat: primer del seu Fill
Jesús i, en ell, de tots nosaltres.
Avui, contemplant-la, els nostres ulls hi reconeixen i els nostres cors hi desitgen la
nostra Església de Sant Feliu com "Alba naixent d'estrelles coronada", com
"ciutat de Déu que somnià David".
"Mare de Déu de Montserrat, pregueu per nosaltres".
Al final de la celebració eucarística -que va ser seguida a través de tres pantalles
gegants del circuit intern de televisió i per moltes persones a fora del temple, perquè
no varen poder-hi accedir degut a que era ple de gom a gom- Mons. Agustí Cortès Soriano
va donar les gràcies a les institucions i persones que havien col·laborat en posar en
marxa la nova diòcesi.
Tot seguit, en sortir de la catedral per dirigir-se a la seva residència episcopal,
situada ben a prop del temple, a la plaça de la Vila -en la qual hi ha la catedral, la
residència episcopal i l'Ajuntament-, hi hagué una festa popular de castellers i
gegants, en honor del nou bisbe, amb presència de la Guàrdia Urbana amb uniforme de
gala. Sant Feliu va viure una jornada de festa. El motiu l'expressava clarament una gran
pancarta penjada al campanar i que deia: "Sant Feliu, ciutat episcopal".