El cardenal Joseph Ratzinger, prefecte fins ara de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, president de la Pontifícia Comissió Bíblica i de la Pontifícia Comissió Teològica Internacional, degà del Col·legi Cardenalici, nasqué a Marktl am Inn, diòcesi de Passau (Alemanya), el 16 d’abril de 1927.
El pare,
comissari de la gendarmeria, provenia d’una antiga família d’agricultors de la
Baixa Baviera. Va passar els anys de l’adolescència a Traunstein, i fou reclamat en
els darrers mesos de la Segona Guerra Mundial pels serveis auxiliars antiaeris.
Des de 1946 a
1951 —any en què el 29 de juny fou ordenat sacerdot i inicià la seva activitat d’ensenyament—
va estudiar filosofia i teologia a la Universitat de Munic i a l’Escola Superior de
Filosofia i Teologia de Frisinga. De l’any 1953 és la seva tesi doctoral Poble i
casa de Déu a la doctrina de l’Església de Sant Agustí, amb la qual obtingué el
doctorat en teologia. Quatre anys més tard va obtenir l’acreditació per ensenyar
amb un treball sobre «La teologia de la història a Sant Bonaventura».
Obtinguda l’acreditació
de dogmàtica i de teologia fonamental a l’Escola Superior de Filosofia i de Teologia
de Frisinga, continuà l’ensenyament a Bonn, des de l’any 1959 a 1969, a
Münster, de 1963 a 1966, i a Tubinga, de l’any 1966 a 1969. Aquest darrer any passà
a ser professor ordinari de dogmàtica i d’història dels dogmes a la Universitat de
Ratisbona i vicepresident de la mateixa Universitat.
A partir de
1962 va adquirir una notorietat internacional per la seva intervenció en el Concili
Vaticà II, en el qual fou expert de l’arquebisbe de Colònia, cardenal Joseph
Frings. Entre les seves nombroses publicacions ocupa un lloc especial la seva Introducció
al cristianisme, que recull les seves lliçons universitàries sobre el símbol de la fe,
publicada l’any 1968; Dogma i revelació, una antologia d’assaigs, predicacions
i reflexions sobre la vida pastoral, publicada l’any 1973. L’any 1985 publicà
Informe sobre la fe, i l’any 1996 La sal de la terra, traduïts al castellà.
El 24 de
març de 1977 Pau VI el nomenà arquebisbe de Munic i Frisinga. El dia 28 de maig següent
rebé l’ordenació episcopal, i fou el primer sacerdot diocesà que, després de 80
anys, passava a dirigir la gran diòcesi de Baviera.
Creat
cardenal per Pau VI l’any 1977, fou el relator de la V Assemblea General del Sínode
dels Bisbes (1980) sobre el tema «La missió de la família cristiana en el món».
El 25 de novembre de 1981 fou nomenat per Joan Pau II prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Fou també el president de la comissió que preparà el Catecisme de l’Església catòlica.
El 19 d'abril de 2005, després de la quarta votació, és elegit bisbe de Roma pel col·legi cardenalici, i tria exercir el seu pontificat sota el nom de benet XVI.