«EL QUE CREIEM I VIVIM, AIXÒ US ANUNCIEM»
PRESENTACIÓ
Estimats:
El camí que hem fet plegats els dos darrers anys, pregant i reflexionant al voltant del nostre “ésser Església”, ens ha portat a engegar una altra via: la de mirar de revifar la nostra vida cristiana, personal i comunitària, com a condició per a poder-la comunicar als altres.
Sabem, però, que la vida cristiana, com tota la vida humana, neix i creix des de l’encontre i unió d’amor de dues persones. Tota vida i tot creixement ve de la fecunditat de l’amor. En el nostre cas, les dues persones que s’han de trobar i unir-se són el Déu viu i nosaltres, la seva voluntat i la nostra, el seu amor i el nostre.
¿Com és això possible, essent “els seus camins tan llunyans dels nostres, els seus pensaments i intencions tan distants de les nostres, com ho són el cel i la terra,” (Isaïes 55,8-9)? És possible perquè Ell se’ns apropa i se’ns ofereix d’una manera humana, cercant ell mateix l’encontre. I ho fa esdevenint “carn humana”, i comunicant-se mitjançant tot allò que l’Església posa a les nostres mans, als nostres sentits humans, en definitiva a l’abast del nostre cor.
És així com podem viure l’encontre fecund d’amor amb el Déu fet home, que és Jesucrist. Concretament podem parlar amb Jesucrist viu, en un diàleg sincer i profund, perquè Ell ha deixat les seves mateixes paraules en l’Església. Ella les tramet a tothom que vulgui viure i créixer, coneixent-lo, comunicant i unint-se a Ell: aquestes paraules de Jesucrist formen el que anomenem la “Sagrada Escriptura”.
Per això el profeta Isaïes, que s’espantava de la distància infranquejable entre Déu i nosaltres, deia alhora que la seva Paraula baixaria (s’abaixaria) a la terra com la pluja des dels núvols (Is 55,10): assaonaria la terra eixuta i assedegada, i la tornaria fecunda. La Sagrada Escriptura és doncs aigua fecunda, vinguda de Déu, que s’humilia per tal de penetrar en les nostres vides assedegades. Nosaltres, la nostra terra, acollint-la, respondrà donant talls, flors, fruits i llavors...
Et convido a viure personalment i en comunitat aquest diàleg apassionant, del qual ens vindrà tota vida. Mirem de beure d’aquesta aigua, a la seva font de la Escriptura, sense enterbolir-la, amatents i agraïts, com qui rep el do de la més eficaç fecunditat.
+ Agustí Cortés Soriano
Bisbe de Sant Feliu de Llobregat
OBJECTIU DIOCESÀ 2007-2010
EL QUE CREIEM I VIVIM, AIXÒ US ANUNCIEM
La nostra diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, en els propers tres cursos, assumeix com a programa pastoral el que els bisbes catalans han proposat en el document: Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor (febrer de 2007).
Aquest programa pastoral es presenta amb un nou objectiu diocesà que ens aplega, un cop més com Església particular, present en cadascuna de les nostres comunitats cristianes, i té com a referència, la primera carta de sant Joan (1Jn 1,1-4):
«Us anunciem allò que existia des del principi, allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans. Us parlem del qui és la Paraula de la vida, ja que la vida s’ha manifestat: nosaltres l’hem vist i en donem testimoni, i us anunciem el qui és la vida eterna, que estava amb el Pare i se’ns ha manifestat. A vosaltres, doncs, us anunciem allò que hem vist i sentit, perquè també vosaltres tingueu comunió amb nosaltres, que estem en comunió amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist. Us escrivim tot això perquè la vostra joia sigui completa».
Hem volgut significar aquesta cita bíblica amb el lema EL QUE CREIEM I VIVIM, AIXÒ US ANUNCIEM.Una nova etapa de reflexió diocesana fruit del treball fet sobre la Pertinença i coresponsabilitat diocesana. Recordem la celebració del passat 6 de maig on, amb la proclamació de la Mare de Déu de Montserrat com a patrona del nostre Bisbat, es va presentar les conclusions del treball fet.
Cada curs tindrà un accent específic i anirà acompanyat de propostes de reflexió amb diferents fitxes i la referència als evangelis de Mateu, Marc i Lluc.
INTRODUCCIÓ A LES FITXES
La millor manera de posar en pràctica l’escolta de la Paraula de Déu
és posar-se davant del text concret
i fer l’exercici de llegir-lo
i meditar-lo en profit.
Us oferim dues fitxes ambientades en el temps d’Advent-Nadal, de l’evangelista d’aquest nou any litúrgic, Sant Mateu.
Es presenten unes notes explicatives
i unes preguntes per guiar el treball
que pot ser personal i de grups
(grups de parròquies, de moviments, de comunitats religioses, tant de bo serveixin per tots els grups de la nostra diòcesi).
Per més endavant, per Quaresma, en sortiran d’altres.
CURS 2007-2008
La inspiració i la comunió que neixen d’escoltar la Paraulade Déu. Descobrim l’Evangeli de Mateu
«...els homes i dones d’avui, els joves i els infants, necessiten rebre el missatge de Crist -la bona notícia de l’Evangeli- en un llenguatge entenedor ique il.lumini la seva vida...que la font de l’Evangeli continuï fent arribar la seva frescor i vitalitatals cristians d’avui i als homes i dones d’avui»
(del document: Presentació dels treballs dels grups de l’Objectiu diocesà 2005-2007, Pertinença i coresponsabilitat diocesana)
CURS 2008-2009
La Paraula que cerca l’experiència de la fe i la seva celebració sacramental. Descobrim l’Evangeli de Marc
«...que les nostres celebracions mostrin la novetat del missatge de Jesús i a la vegada hi aportem una pregària ben atenta a les necessitats pròximes de les persones i del món que ens envolta»
(del document: Presentació dels treballs dels grups de l’Objectiu diocesà 2005-2007, Pertinença i coresponsabilitat diocesana)
CURS 2009-2010
L’Anunci que neix del goig compartit. Descobrim l’Evangeli de Lluc
«Som i formem part de l’Església diocesana. Volem ser-ne responsables i això vol dir que estem disposats i disposades a respondre, a actuar; també volem ser-ne coresponsables, això significa participació i compromís. La nostra Església ens ofereix un lloc, com a infants, com a joves, com a persones adultes, siguem laics o laiques,religiosos, religioses diaques o preveres. La nostra diòcesi –pastors i fidels- respira un aire nou que el veiem com a presència de l’Esperit i és motiu de goig i d’esperança»
(del document: Presentació dels treballs dels grups de l’Objectiu diocesà 2005-2007, Pertinença i coresponsabilitat diocesana)