La Catredral de Sant Llorenç

La catedral més jove de Catalunya.

La Catedral – Parròquia de Sant Llorenç és un temple edificat l’any 1946 i fou erigit Catedral l’any 2004 per Decret del Papa Joan Pau II que va designar Mons. Agustí Cortés primer titular de la mateixa.

Amb la missió de ser església d’esglésies i punt de referència per a totes les parròquies de la Diòcesi actualment és també església en construcció que ha d’adequar-se a les noves necessitats al servei de la seva acció eclesial i pastoral.

Edificada sobre les ruïnes d’una església anterior, de la qual només en resta el campanar, la Catedral-Parròquia de Sant Llorenç segueix un estil inspirat en l’arquitectura i la decoració paleocristiana i bizantina. Així doncs, tal com la coneixem avui, és fruit d’un projecte de l’arquitecte Josep Ros Ros, que executaren els constructors Ernest Claramunt i Adjutori Mitjans, amb decoració i ornamentació de Francesc Labarta.

Amb planta basilical, tres naus, creuer i lluernari el temple té unes dimensions proporcionades que complementen els elements externs, el campanar –únic element salvat de la destrucció de l’església antiga, al qual s’hi afegí el rellotge, la cúpula octogonal i la portalada de la façana, amb els finestrals en forma d’arc trilobulat, amb columnes capitells, gelosia i vitralls.

L'Interior

D’acord amb el precedent de les basíliques romanes, l’interior de la catedral es disposa en tres naus: dues de laterals amb volta i la central amb enteixinat, arcades i columnata. Al mig del creuer, s’aixeca la cúpula, que descansa sobre dues pilastres de la nau central i les dues de l’absis que inicien l’arc. Per a l’ornamentació interior, s'empra un joc de línies, faixes i fons tractats segons un esquema simple de colors: una combinació de colors neutres, una escala de quatre grisos, i de colors càlids, el roig pompeià, el marró-vinatós i els daurats, que proliferen i imprimeixen una variada riquesa policroma, per la seva lluïssor i calidesa.

Un punt clau d’aquesta ornamentació és el sostre de la nau central i travesser, que destaca pel seu enteixinat, de cassetons de relleus daurats que emmarquen la figura de "l´Anyell”, en alt relleu, “damunt del llibre amb els set segells”, tal com descriu l´Apocalipsi, destacant sobre una rica faixa en forma de creu, esmentant, als extrems, les al·legories a la Gràcia, la Fe i les virtuts cardinals. Entre el fris de damunt les arcades i les columnes de granit artificial, hi destaquen els capitells bizantins, de pedra clara de Montjuïc, amb els relleus de les típiques fulles d’acant i creus estilitzades, que contrasten pel color rogenc de fons.

El Presbiteri

El principal centre d’atenció de tota l’església és l’absis, que embolcalla el presbiteri, l’altar major i l’ambó. El presbiteri està separat de la resta de l’església per una àmplia grada de deu metres i mig d’amplada per catorze metres de fons. L’altar, situat damunt el presbiteri i elevat del nivell de terra, és una mesa massissa de pedra calcària, amb basament d’obra i revestida amb marbre color beix i gris marró, que fa tres metres de llarg. Hi ha un cos anterior, sobresortint de la mesa a manera d’antependi, formant tres cossos amb relleus decoratius de les al·legories dels set sagraments. Damunt l’altar, penjat i centrat, hi trobem el lampadari o baldaquí, que s’hi va afegir molt posteriorment.

En la decoració de l’absis, hi destaca, en importància, la figura de Jesús-Majestat o "Pantocràtor", representació que prolifera en l’art bizantí i també en el romànic. Veiem la figura aureolada de Jesús, assegut al tron i portant el llibre amb la inscripció llatina “Ego sum via, veritas et vita” (“Jo sóc el camí, la veritat i la vida"). I amb la seva mà dreta assenyala l’obra del Pare: la Creació, representada simbòlicament en l’arc triomfal. Tota la figura s’emmarca dins del medalló característic i, als seus peus, la bola del món, com a escambell. Juntament amb aquesta figura, als laterals, hi ha les dues representacions de la vida de Sant Llorenç, obres de l’artista pintor Francesc Labarta. A la part més alta de l’absis, s’hi veuen dos àngels -esgrafiats- coronant Jesús com a Rei de la Creació. Més avall, com a fons, entre faixes i orles, destaquen les dotze estrelles, símbol dels apòstols. A les parets verticals del fons de l’absis, hi destaquen les cinc obertures dels finestrals que hi donen llum, llevat de l’obertura del centre, on s’hi allotja la fornícula amb la imatge de Sant Llorenç, patró de la ciutat, del qual es desconeix l’autoria. També dins l’absis i paral·lela a l’arc de triomfal, una faixa ampla fa de fons a la temàtica de la creació esmentada: els sis medallons representen els sis dies.

El Absidioles

A banda i banda de l’absis hi trobem les dues absidioles.

L’absidiola de la dreta és la capella del Sagrat Cor, inaugurada l’any 1955, que va ser decorada segons un disseny dels PP. Salesians de Barcelona, amb un esquema decoratiu que difereix una mica del de la resta del temple. Els murals són pintures a l’oli sobre llenç i representen, a l’esquerra, la paràbola del Fill pròdig i, a la dreta, Jesús i la samaritana. Dalt la volta, una representació de la Glòria, amb Déu Nostre Senyor, Jesucrist i, als seus peus, la Mare de Déu i Sant Josep. L’altar consta de l’ara pròpiament, sostinguda pel pilar amb un relleu del Bon Pastor. Sobre l’altar hi ha col·locada la imatge del Sagrat Cor, de talla policromada, emmarcada per un plafó en forma de retaule amb els relleus dels evangelistes.

A l’absidiola de l’esquerra hi trobem la capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, inaugurada el mateix any 1955.

Tant la seva disposició com la decoració i les pintures murals són obra del pintor local Joan Torras Viver, que va seguir el mateix esquema decoratiu de tota l’església. La imatge de la Mare de Déu és de l’escultor Josep Ma. Camps Arnau. A la part dreta i esquerra, els murs estan decorats amb pintures al fresc. El mural de l’esquerra representa el naixement de la Verge Maria, on, al fons de la composició, s’hi representa l’Ermita de la Salut de Sant Feliu, com a element local i popular, i, de lluny les muntanyes de Santa Creu. Al mural de la dreta, s’hi representa la Visitació de Maria a la seva cosina Elisabet. També aquí es fa una referència localista, del nostre país, deixant constància de la muntanya de Montserrat.

A la volta, d’esquerra a dreta, damunt la cornisa, hi ha les representacions següents: Isaïes amb un àngel que sosté les paraules del Salm “Lactare Jerusalem” (Alegra’t Jerusalem). Per altra banda, enmig de la volta i damunt mateix del retaule, hi ha dos àngels amb la muntanya de Montserrat. Finalment, a l’indret del portal que condueix a l’altar major, hi trobem Sant Lluc evangelista i l’àngel de l’anunciació amb la inscripció “Ave Maria gratia plena Dominus tecum” (Déu vos salvi, Maria, plena sou de gràcia, el Senyor és amb vós). Coronant aquesta imatge hi trobem la mà de Déu Pare beneint, de la qual surten els raigs d’un estel, i l’Esperit Sant, representat en forma de colom.

Els Vitralls

Els vitralls i el paviment són, sens dubte, un complement fonamental. Un paviment que es disposa en forma de gran mosaic de gres mat, a tessel·les grans: greques i entrellaçats de línies i faixes, amb predomini del fons de color blanc, que configuren una encertada i pràctica decoració en harmonia amb l’esquema decoratiu global de la catedral.

Igualment, els vitralls de l’església són un complement important i funcional no només de decoració sinó per oferir en la globalitat del temple una gamma de tons amb llum matisada. Tots els vitralls segueixen uns traçats geomètrics no figuratius, excepte la petita figura d’algun símbol molt estilitzat i d’algunes inscripcions. L’esquema de color és de tons suaus i unificats en cada àmbit concret: els blaus, els rosats, els verdosos i els groguencs. Destaquen, en importància, els dos rosetons situats a les façanes laterals, amb els escuts d’Espanya i l’Arma d’Artilleria –obsequi de la Fábrica Nacional-, i els finestrals de la façana, on es representa la Sagrada Família, els de la nau central, on es representa la lletania de la Verge, els de la cúpula, on es representa la Redempció, la Creació, la Justificació i la Glorificació, els dels absis, a on es representen els dotze apòstols, i tota la resta, fins a un total de 53, amb motius referents als altars laterals a on van ser col·locats.

La Imatgeria

Entre totes les imatges que s’hi troben, en destaquen la imatge de la Puríssima, que va ser tallada per l’escultor Arquimbau, seguint un model de Martí Cabrer, la imatge del St. Crist , situat al primer altar lateral, obra de l’escultor Juvanteny.

Igualment cal fer menció, pel seu valor històric, de les restes d’unes imatges trobades entre les runes d’uns antics fonaments de l’església: una Mare de Déu, talla gòtica, de pedra ( s. XIV ) amb resta de policromia, i les d’uns basaments o pedestals barrocs, amb figures de sants del s. XVII.