A propòsit de les
Eleccions al Parlament de Catalunya
1-11-2006

NOTA DELS BISBES DE LA
CONFERÈNCIA EPISCOPAL TARRACONENSE

El proper dia 1 de novembre els catalans estan cridats a participar en les eleccions al Parlament de Catalunya, del qual en sorgirà el President de la Generalitat i el futur Govern. Tots els ciutadans tenim el deure de vetllar pel present i el futur de la nostra societat i per això, les eleccions democràtiques són un moment privilegiat de la participació ciutadana.

Votar és exercir un dret natural i una manera d'intervenir responsablement en els afers públics. Per això, els Bisbes de Catalunya animem els catòlics i tots els ciutadans a participar activament en les properes eleccions al Parlament, de forma reflexiva i a consciència davant els programes dels diversos partits i grups polítics que hi concorren, posant el bé comú del país com a prioritat major.

Els Bisbes de Catalunya volem recordar que hi ha uns principis fonamentals que la defensa de les persones fa irrenunciables i que cal tenir-los en compte a l'hora de fer el propi i personal discerniment per emetre el vot i triar una determinada opció.

Entre d'altres, volem destacar la tutela del dret a la vida -des de la concepció fins a al seva fi natural-, així com el deure de respectar i protegir els drets de l'embrió humà; el reconeixement, promoció i protecció de la família fonamentada en el matrimoni entre un home i una dona; el respecte de la llibertat dels pares en l'educació dels seus fills; la promoció de la llibertat religiosa; l'atenció solidària i responsable al fenomen creixent de la immigració i a tot el que signifiqui major promoció de la justícia social i de la cultura de la pau; i la valoració del que conforma la identitat cultural i institucional de Catalunya.

Demanem a la Mare de Déu de Montserrat, Patrona de Catalunya, que la comprensió i la bona convivència presideixin el debat entre les diferents opcions polítiques, que mai no ens divideixin les inevitables tensions que es produeixen en la construcció de la nostra casa comuna, i que la veritat, la justícia, la llibertat i l'amor siguin els pilars on se sostingui la vida política del nostre país.

5 d'octubre de 2006

SECRETARIAT INTERDIOCESÀ DE PASTORAL OBRERA

Veure arxiu PDF

CÀRITAS DIOCESANA

Amb motiu de la propera commemoració el 17 d’octubre del Dia Internacional per a la Eradicació de la pobresa, Càritas diocesana de Barcelona informa, des de l’experiència del treball diari amb els col·lectius més desprotegits de la nostra societat, del següent:

La pobresa està estretament vinculada a una desigual distribució de la riquesa. A Catalunya, l’IDESCAT situa el 17’7% de la població sota el llindar de la pobresa (500€ mensuals). Una de cinc persones a l’Estat espanyol és pobre ( INE’05). Però aquesta riquesa no és només quantificable en diners.

La pobresa té a veure també amb la manca d’expectatives laborals amb el treball inestable i els salaris precaris. A Càritas constatem que la inestabilitat laboral és sinònim de fragilitat i de sofriment per a les persones i d’impotència per a construir el seu futur personal i familiar.

Pobresa és la impossibilitat o la greu dificultat d’accés a un habitatge digne. Els pisos de lloguer a l’Estat espanyol no arriben al 15% del total del parc d’habitatges, això suposa la meitat del percentatge europeu d’habitatges de lloguer. L’esforç econòmic de les famílies per accedir a un habitatge de propietat equival als ingressos de 6’4 anys.

Pobresa és la desprotecció social dels nostres vells amb pensions per sota del llindar de la pobresa. El 56% del pensionistes cobren pensions per sota dels 500€ mensuals.
60.000 persones a Catalunya, i 400.000 a l’Estat espanyol voregen la pobresa severa amb pensions de 301,55€ mensuals.

Pobresa és mantenir la insuficient protecció d’altres col·lectius vulnerables : dones soles amb fills a càrrec, sense places d’escola bressol o beques de menjador suficients; joves que han tingut fracàs escolar i estan poc preparats per al treball; famílies amb ingressos precaris i en situació d’infrahabitatge; persones amb discapacitat i dificultats afegides, tant a nivell laboral com d’habitatge; immigrants en situació irregular sense possibilitat d’accedir al mercat laboral; ex-reclusos amb noves dificultats d’inserció laboral i social...

Per tot això Càritas creu que:

Els partits polítics que concorren a les properes eleccions al Parlament de Catalunya han de fer una clara opció de lluita contra la pobresa en el nostre país, i solidàriament , arreu.

Els Governs estan obligats a corregir els desajustos que origina una economia que té com a eix el guany a qualsevol preu i que genera exclusió en amplis sectors socials, i encara més en els més vulnerables.

Cal garantir a les persones el necessari i just per viure
La Renda Bàsica Universal pot ser el camí.

El cost social que genera la fragilitat i la feblesa continuades de les persones que pateixen pobresa i exclusió és inadmissible en una societat com la nostra que es vanta d’una economia que creix i que és comparable a la dels països rics d’Europa, mentre que les polítiques redistributïves estan a la cua.
Cal una política pública d’habitatge que no deixi només en mans del mercat un bé bàsic i un dret constitucional com és el dret a un habitatge digne.

Cal un pacte d’Estat sobre la Migració, per tal d’avançar en una línia de Consens Social entre totes les forces polítiques i socials, que tingui en compte les causes que generen les migracions i sigui respectuós amb la Declaració Universal dels Drets Humans.

Barcelona, 13 d’octubre de 2006