Vaticà, 19.2.08. Audiència al Consell per a les Relacions entre la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, i les Unions Internacionals de Superiors i Superiores Generals.
Segons un comunicat de la Sala de Premsa de la Santa Seu, abans de dirigir unes paraules, el Papa va mantenir un intercanvi col·loquial amb els presents. En la conversa "es van posar a la llum els elements positius i les dificultats, les expectatives i els desafiaments que les famílies religioses troben en el seu testimoni evangèlic. El Sant Pare va agrair el matí de treball "en el qual hem pogut analitzar plegats les potencialitats i les expectatives, les esperances i dificultats amb què s’enfronten avui els instituts de Vida Consagrada".
Tots advertim –va prosseguir- que en la societat moderna globalitzada resulta cada cop més difícil ser testimonis de l'Evangeli. Si això és veritat per a tots els batejats, amb més raó ho és per a les persones que Jesús crida a seguir-lo de manera més radical a través de la consagració religiosa". "El procés de secularització que avança en la cultura contemporània no es frena ni tan sols davant les comunitats religioses", va agregar.
Va prevenir contra la temptació de deixar-se endur pel descoratjament, perquè "l'Esperit Sant bufa poderosament arreu dins l'Església suscitant un nou compromís de fidelitat tant als instituts històrics com a les noves formes de consagració religiosa d’acord amb els signes dels temps". Va assenyalar que "allò que distingeix aquestes noves experiències de Vida Consagrada és el desig comú, compartit amb prompta adhesió, de pobresa evangèlica practicada radicalment, d’amor fidel a l'Església, de generosa dedicació al proïsme necessitat, amb una especial atenció a aquelles pobreses espirituals que caracteritzen de manera especial l’època contemporània".
El Papa va recordar després l’existència "d’una forta necessitat religiosa i espiritual" dels homes d’avui; però que "estan disposats a escoltar i seguir només aquells que són testimonis coherentsd’adhesió personal a Crist". Respecte d’això, va notar que precisament "són rics de vocacions aquells instituts que han conservat o han escollit una forma de vida, amb freqüència molt austera, i per tant de fidelitat a l'Evangeli viscut sine glossa; i va assenyalar com a exemple "al treball missioner de molts grups i moviments eclesials on sorgeixen no poques vocacions sacerdotals i religioses". "Penso en les noies i els joves que ho abandonen tot per ingressar en monestirs i convents de clausura".
En referir-se als ordes i congregacions de llarga tradició a l'Església, va destacar que "com vostès han subratllat, en els últims decennis han experimentat una crisi difícil a causa de l’envelliment dels seus membres, d’una més o menys accentuada disminució de les vocacions, i en ocasions a causa d’una certa 'fatiga' espiritual i carismàtica. Aquesta crisi, en certs casos, s’ha fet preocupant".
No obstant això, va destacar que un tema recurrent en gairebé tots les capítols generals d’aquestes congregacions "ha estat el de retornar als orígens", redescobrint "el carisma fundacional a fi d’encarnar-lo i encarnar-lo de manera renovada en el temps actual". Aquest procés "ha ajudat a imprimir un nou impuls ascètic, apostòlic i missioner".
El Papa va concloure assenyalant que, a començament del tercer mil·lenni, és necessari recordar les paraules del Papa Joan Pau II que convida a "recomençar des de Crist". "Sí!també els instituts de Vida Consagrada, si volen mantenir o retrobar la seva vitalitat i eficàcia apostòlica, han de "recomençar des de Crist" contínuament.