Sant Feliu de Llobregat, 23 d’abril de 2007

Als monestirs i comunitats de Vida Consagrada
Benvolgudes germanes i germans,

Us adreço aquestes breus paraules per desitjar-vos una bona Pasqua. Jesús ens ha alliberat dels llaços de la mort i l’Esperit vessat pel Pare damunt nostre ens impulsa a celebrar el diumenge sense posta.

Amb el desig de compartir la vida de la nostra Delegació, vull fer-vos un breu comentari sobre la Trobada a Montserrat, que van celebrar-se els dies 2, 3 i 4 d’abril d’enguany. Com vaig informar en una circular i d’una forma personal, la Comissió de la nostra Delegació, en arrencar la seva activitat, va fer-se aquesta pregunta: Com donar vida als germans i germanes en una diòcesi que tot just acaba d’encetar el seu camí? Amb tota humilitat, ens va semblar que un mitjà al nostre abast era sembrar una petita llavor, conscients del dinamisme de creixement que porta a dins quan és fecundada per l’Esperit. I la nostra Diòcesi té la sort de comptar amb la comunitat del Monestir de Montserrat, sempre disposada a acollir i a orientar les nostres trobades de comunió i reflexió. Vam poder compartir la vida i la pregària amb els monjos, dins un horari distès però intens, durant els primers dies de la Setmana Santa, participant intensament en la Litúrgia, admirant l’art, envoltats de natura i sobretot sota la presència amorosa de la Mare de Déu, consol i esperança. I de veritat que va ser així! El pare Abat i tota la comunitat ens van fet el regal del seu testimoni, de la seva orientació i de la seva hospitalitat.

El tema de les Jornades d’enguany va ser: “Les fonts de la vida religiosa”. La font és un regal de Déu que satisfà i apaga la set. El nostre cor sempre té set de Déu i mai no reposa fins a trobar en ell el nord de la vida, però la història hi tingut moments especials on ha experimentat una necessitat més ardent d’aquesta aigua de la vida. Així va ser al voltant del segle IV, quan el cristianisme, després d’una època martirial intensa, hagué d’emprendre una adaptació a les noves situacions. L’Esperit va suscitar dins l’Església les diverses formes de resposta radical a Crist com una font d’aigua cristallina que adollava l’Evangeli a la societat d’aquell temps. Avui, a l’inicidel tercer mil·lenni, l’Església es troba en una situació d’èxode i de forta contestació social. Nosaltres, com a persones consagrades, podem aportar-hi molta riquesa si som capaços de pouar en les fonts de la nostra consagració i preguntar a l’Esperit què diu a la nostra Església.

Una crida és que els consagrats i consagrades siguem “experts en humanitat”, que en coneguem els ídols i ens esforcem per desmitificar la seva imatge i els déus que portem amagats dins de nosaltres mateixos. Ens convé anar al desert i impregnar-nos de la Paraula de Déu a través sobretot de la lectio divina. Aquesta Paraula, comptant que la fe sempre és un sortir vers una terra estranya, encara que es presenta en un “clarobscur”, ens ajudarà a descobrir les pulsions que ens inclinen al mal a causa sobretot de l’aire contaminat del món, cosa que ens afecta més del que puguem imaginar. En aquest procés de conversió ens ajudarà molt la companyia d’un pare espiritual.

Viure la Setmana santa a Montserrat ens ofereix una vivència de gran riquesa, si considerem a fons allò que celebrem, si coneixem les celebracions pas a pas i si tenim unes bones actituds per a reviure els misteris.

Finalment, no podem deixar de banda la dimensió profètica de la vida consagrada. El nostre repte és descobrir-ne avui els trets essencials i viure’ls amb radicalitat. El sol fet de la vida consagrada ja és unsigne de l’existència de Déu, malgrat les nostres mancances i mediocritats. Per això no hem de perdre l’esperança. Els tres vots, viscuts amb joia i en comunitat, unifiquen la persona i són una forma de seguir el Crist com el bé únic. En el moment present podem emmirallar la nostra vida en la “resta d’Israel”, no oblidant que la pregària n’és l’aliment essencial. Avui, més que mai, el repte és viure amb coherència i de forma positiva el nostre compromís religiós. El lema del Congrés de la Vida Religiosa pot servir-nos de pauta: “Passió per Déu i passió per la humanitat”.

Van donar-nos les conferències el P. Abat Josep M. Soler, el P. Salvador Plans, el P. Andreu Marquès i el P. Bernabé Dalmau. El Germà Efrem de Montellà va proporcionar-nos una acurada orientació per entendre millor el rostre de Crist en la música de J. S. Bach.

Varem quedar que, si Déu vol, l’any vinent repetiríem l’experiència. Oportunament en rebreu informació.

Agraeixo novament l’hospitalitat dels monjos de Montserrat en la qual varem descobrir el Crist vivent que ens obria les portes de casa.

Afectuosament en Crist Ressuscitat,

Josep Roca, S.F.

Delegat Episcopal per a la Vida Consagrada